Tenim una feina per fer

Tu no ets responsable, sens dubte, que, quan et poses malalt o esperes la teva criatura, els terminis processals segueixin corrent. Però, quan veus que els terminis arriben i tu segueixes al llit de l’hospital, te’n adones de que SI, que el problema és teu.

Tampoc és culpa teva que governs miserables i empreses sense escrúpols paguin el treball dels advocats a tres euros l’hora, sia consulta o escrit; però si bé no és responsabilitat teva, tens molt clar que aviat serà el teu problema.

Certament, no és cosa teva, que governs negligents o malintencionats tractin de privatitzar el torn d’ofici perjudicant als ciutadans; com tampoc és culpa teva que les administracions hagin degradat els serveis jurídics i l’exercici de l’advocacia a un mer negoci subjecte en exclusiva a les regles del lliure mercat; ni, per suposat, és falta teva que les administracions preparin concursos i ofertes dissenyades a favor d’una persona concreta i en perjudici dels altres; i no cal aclarir que, el fet que s’estiguin apoderant del mercat foscos intermediaris que degradin la qualitat dels serveis jurídics de la ciutadania, tampoc n’ets responsable. No, clar que no, no es cosa teva la precarització d’una professió on ja s’han generat importants bosses de pobresa, ni que els bancs i altres grups de pressió modifiquen la llei a la seva voluntat de forma que els afavoreixi la seva posició processal perjudicant les persones a les que tu defenses.

No, tu no ets responsable de tot això, i tampoc és responsabilitat teva que el torn d’ofici es pagui tard i miserablement.

És cert, però t’enganyes si creus que tot això no és problema teu.

I t’enganyes també si creus que algú els resoldrà per tu; si hem arribat fins aquí és perquè ningú ha volgut o ha pogut aturar-los. Mes rere més, any rere any, elecció rere elecció.

Per això, arribats a aquest punt, només disposes de dues opcions: O prendre el futur a les teves mans o deixar-lo a les mans en que ha estat fins ara i que ens ha portat fins aquí.

Per això saps que tenim una tasca junts.

Perquè saps que som advocats i advocades i que uns milers d’advocats i advocades treballant coordinats i amb uns objectius clars són una força imparable.

Ho faràs per tu, per que no ets una peça reemplaçable en el tauler d’escacs de l’administració de justícia. La teva relació amb el client és personal i aquest és el teu únic capital. Aquesta relació que fa que aquesta persona et vulgui a tu com advocat o advocada i no a un altre de diferent a tu, és la que està sota el dret a la lliure elecció de lletrat; és pel que has treballat durant tota la teva carrera tractant de guanyar-te una reputació, i és el que et nodreix, el que et permet viure. Que les lleis protegeixin als lletrats quan es posen malalts és una manera també de defensar el dret de la ciutadania a la lliure elecció de lletrat.

Si no vols fer per tu, fes-ho pels teus fills, perquè tenen dret a que el seu pare i la seva mare puguin cuidar-los al menys amb les mateixes garanties que qualsevol altre ciutadà.

I, si no ho vols fer ni per tu ni pels teus fills, fes-ho per la societat, fes-ho per tots, fes-ho en defensa del dret i la justícia dels menys afavorits.

El 85% de l’advocacia d’aquest país la formen advocats i advocades que exerceixen sols o en petits despatxos; aquesta majoria de l’advocacia espanyola no té vincles amb grans empreses ni tenen cap altre interès que la defensa dels interessos del seu client. Aquesta advocacia lliure, real, verdadera i independent és la garantia dels drets dels ciutadans.

Algú creu que un gran despatx hauria barallat per la nul·litat de les clàusules abusives com ha barallat l’advocacia independent? Qui creu que un gran despatx amb grans corporacions com a clients, pot defensar els interessos d’un ciutadà del carrer de la mateixa forma que un o una dels 85% de l’advocacia independent?

Doncs bé, has de saber que aquesta advocacia independent està ara més amenaçada que mai; que volen condemnar-la a no ser més que una advocacia low-cost que ofereixi serveis de baixa qualitat als ciutadans. Volen una advocacia low-cost per una ciutadania low-level.

I, si encara no tens raons per fer-ho, aquí en tens una més: Tenim una feina a fer ja no per defendre l’advocacia que estimem sinó perquè és la única forma de defensar la ciutadania d’un futur d’on siguin ciutadans de segona classe, amb drets de segona classe i amb advocats de segona classe.

Sí, saps que tenim una tasca per fer junts i per això ens veurem a Córdoba, els dies 28 i 29 de novembre.

Perquè tu saps que uns quants milers d’advocats units són una força imparable, perquè tu saps que uns quants milers d’advocats i advocades amb uns quants objectius clars no poden ser aturats i, sobre tot, perquè saps que ningú ho farà per tu i que ningú ho farà millor que tu.

Som-hi!!!